Barcelona, 14 de juny de 2019.  Aquest 2019, a Catalunya s’han presentat ja 260 denúncies per violència domèstica a persones grans, amb 20 detinguts i 267 persones ateses, xifres lleugerament superiors a les de l’any anterior. No hi ha estudis recents que acreditin totes les situacions de maltractament, estafes, abús econòmic, maltractament psicològic, abandonament, negligència... Segons informe de l’OMS de 2018, 1 de cada 10 persones grans pateix algun tipus de maltractament, i aquesta xifra està subestimada, ja que només es denuncia 1 de cada 24 casos.
L'edatisme, la discriminació per raó d'edat, és definit com un “procés de discriminació i estereotipació d'una manera sistemàtica envers les persones d'edat avançada pel sol fet de ser velles” (R.Butler), i és aquesta discriminació el substrat de moltes situacions de maltractament a les persones grans.
El silenci de les víctimes pot estar motivat per diferents causes: per sentiments contradictoris quan el maltractament es produeix en un entorn de confiança, per por a represàlies, per aïllament social, per falta de consciència, o per causa d'un deteriorament cognitiu.
Malauradament, aquests fets tenen lloc amb molta freqüència i es presenten en diferents formes: maltractament econòmic, maltractament físic, maltractament psicològic o emocional, maltractament sexual, negligència, abandó i altres vulneracions de drets.
 
Per aquest motiu, entitats d’arreu de Catalunya s’han unit per denunciar aquesta situació i donar visibilitat al problema i a les possibles solucions a través d’accions conjuntes des del vessant normatiu, de sensibilització i comunicatiu.
Sota el lema “El Bon Tracte ens fa Grans” avui han presentat  les conclusions per combatre el maltractament a les persones grans.

Volen una millora en el marc legal de les persones grans maltractades.
 
1.      Agilització dels procediments judicials: Hi ha dues situacions que afecten les persones grans que requereixen una intervenció ràpida, quan hi ha un presumpte maltractament i quan una persona gran ha perdut la seva capacitat de decidir. En els dos casos es necessita una protecció immediata. Aquelles persones que degut, generalment, a patologies neurodegeneratives (Alzheimer, demència senil, Parkinson...) no es poden fer càrrec d'elles mateixes, necessiten la figura d'un tutor/a o curador/a que les protegeixi. Així i tot, el procediment de modificació de la capacitat pot durar més d'un any, període en què es troben en una situació d'extrema vulnerabilitat, situació de risc per patir qualsevol tipus de maltractament. 
És, per tant, imprescindible l'agilització en els casos de maltractament a les persones grans, com ja passa amb altres col·lectius, dones i infants.
 
«Tota persona maltractada necessita protecció, els grans també! Possiblement la cultura edadista, entre altres, provoquen que no hi hagi sensibilitat ni del legislador ni dels operadors judicials», afirmava Jordi Muñoz de l'Associació EIMA i representant del grup de treball legal del moviment.
 
2.      Canvis legislatius: La pressió social de les entitats i administracions poden produir canvis legislatius. Però s'ha de tenir en compte que quan es legislen temes de rellevància social s'hauria de detallar i concretar què i qui és objecte de protecció; i no deixar a criteri i interpretació del jutjat i fiscalia conceptes claus, com poden ser "vulnerabilitat" o "raó d'edat", que poden ser determinants alhora de l'aplicació de la llei. És per aquest motiu que es proposa una definició del concepte de vulnerabilitat.
Es proposa, alhora, valorar la necessitat d'endurir les penes quan la víctima és una persona gran en situació de vulnerabilitat. Aquesta hipotètica reforma de l'àmbit penal, hauria d'anar acompanyada d'una reforma processal. S'ha d'apel·lar, per tant, als partits polítics per la seva capacitat legislativa, i als síndics de Greuges  i als Col·legis professionals com a promotors de molts canvis legislatius.
 
3.      Jutjats i fiscalia formats i especialitzats: És necessària la formació específica i continuada sobre maltractaments a les persones grans dels professionals de la justícia.
 
Volen una millora en els recursos i serveis per a les persones grans maltractades
 
1.      Recursos concrets:
◦   Estudi/informe sobre les dades reals del maltractament a Catalunya
◦   Un únic protocol: consensuar unes pautes d'actuació comunes adaptades als recursos de cada territori
◦   Formació específica i continuada per a professionals per a detectar, avaluar i intervenir en casos de maltractament.
◦   Allotjaments específics per aïllar-los de l'entorn
 
2.      Serveis unificats i amb un criteri comú
◦   Equips pluridisciplinaris especialitzats en situacions de possible maltractament amb la finalitat de garantir la protecció de la persona gran.
◦   Atenció telefònica específica per a casos de maltractament a persones grans, amb professionals de suport formats i especialitzats, coneixedors de les pautes d’actuació i dels recursos existents, que puguin donar la resposta adequada a cada situació. No hauria de ser un servei d’atenció generalista com ara.
 
3.      Optimitzar els serveis i recursos actuals
◦   Coordinació entre els professionals mitjançant protocols d’obligat compliment per a tots els agents implicats (Salut, Serveis Socials, Jutjats, Fiscalia, Cossos de Seguretat...).
La descoordinació és un dels principals problemes a l’hora de detectar, avaluar i intervenir les situacions de maltractaments.
◦   Treball en xarxa entre les entitats i amb les Administracions: Pensar, comunicar-nos i actuar conjuntament, compartint objectius i recursos, unificant capacitats i esforços, relacionant les nostres accions.
 
«Actualment existeixen un conjunt d'actuacions, recursos i iniciatives per a sensibilitzar, detectar i actuar enfront dels maltractaments a les persones grans però posem en dubte la seva efectivitat», comentava avui Llum Delàs de la Fundació de l'Esperança i representant del grup de treball del moviment per a definir recursos i serveis per a les persones grans maltractades
 
Més de 70 entitats de Catalunya amb un missatge comú

L’àmplia representació de les entitats i el treball realitzat fins al dia d’avui, conforma una veu unitària de molta força i amb solucions concretes contra el maltractament a les persones grans i que, alhora, possibilita arribar a l’opinió pública amb uns objectius comuns de sensibilització i difusió, que tenen a veure en:
 
1.      Prendre consciència sobre el maltractament a les persones grans i edatisme
2.      Sensibilitzar a la societat en el tracte correcte i la cura de les persones grans, amb accions concretes de comunicació i difusió sota el lema El Bon tracte ens fa grans - #siguesgran
 
«Avui som més de 70 entitats d'arreu de Catalunya amb un mateix missatge i això ENS FA GRANS», concloïa Sònia Ibañez d'Accent Social, representant del grup de treball de comunicació del moviment.
 
 
L'acte l'ha tancat Juan Carlos Giménez-Salinas, President de la Fundació Provea, l’entitat que va impulsar des de l'inici el moviment, i afegia una reflexió sobre el contingut de la jornada i els agraïments a tots els que hi han participat, especialment al periodista Joan Julibert per la seva col·laboració.